Un 10% dels nens pateixen trastorns d’aprenentatge

Així va constatar-se en la primera de les Jornades Moisès Broggi d’Atenció Centrada en la Persona sobre ‘Trastorns de l’Aprenentatge i fracàs escolar’, organitzades per la Fundació Letamendi-Forns i amb la col·laboració de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE) de l’Hospital Sant Joan de Déu. 
 

Segons van comentar alguns ponents, entre les conseqüències del mal abordatge d’aquestes patologies hi trobem la limitació de la igualtat d’oportunitats sociolaborals, problemes de desenvolupament personal i de salut, i precarietat econòmica en la vida adulta.
 

Els trastorns d’aprenentatge, però, no avesen irrevocablement l’infant a un fracàs acadèmic. El doctor Vicente Morales, Pediatre i Responsable de l’Equip Territorial de Pediatria Alt Penedès-Garrag de l’Institut Català de Salut (ICS), va explicar que “amb una detecció precoç, un aprenentatge adaptat i un bon suport socio-familiar, els nens poden millorar el seu rendiment acadèmic i accedir a una formació post-obligatòria i, en molts casos, també universitària”. 
 

Afecten a un 10-15% de la població en edat escolar
 

Els trastorns de l'aprenentatge són alteracions del desenvolupament neurològic que condicionen que un nen amb una intel·ligència normal tingui dificultat en un o més aprenentatges. Afecten un 10-15% de la població en edat escolar i tenen un component genètic en el qual poden confluir altres patologies adquirides, segons va explicar la neuropediatra del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu i Coordinadora de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar, Anna Sans.

 

Entre els trastorns més freqüents hi trobem la dislèxia, el trastorn específic de la lectura, el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), la discalcúlia  -que dificulta l’aprenentatge de les matemàtiques- i els Trastorns Específics del Llenguatge (TEL).

 

Per tal de fer front a aquestes dificultats calen bons mecanismes de detecció, però també un acompanyament adaptat i un ritme d’ensenyament que s’adeqüi a les necessitats dels infants, per tal de reduir l’estrès. 

 

“Sense una detecció, reeducació i especialment adaptacions escolars que els permetin anar progressant en els coneixements malgrat les dificultats, el risc de fracàs escolar és elevat, especialment en entorns socioculturals desfavorits. La baixa autoestima i símptomes depressius i d’ansietat no son excepcionals en aquests alumnes”, va assegurar Sans.  

 

 

 

Una de les mesures imprescindibles per a garantir la detecció precoç i dissenyar un pla d’atenció individualitzat és la creació de protocols de coordinació entre professionals de l’ensenyament i de la salut (pediatres i metges de família).

 

Els participants en el debat sobre “trastorns de l’aprenentatge i fracàs escolar des de diferents perspectives professionals” van coincidir en afirmar que cal habilitar àmbits de reflexió conjunta i que el correcte abordatge dels Trastorns de l’Aprenentatge hauria de ser prioritari per les administracions si es vol que “el nivell educatiu del país millori”. Actualment el fracàs escolar gira entorn el 30%.  
 

La propera sessió de les Jornades Moisès Broggi d’Atenció Centrada en la Persona tindrà lloc demà, 3 de juny, a la Universitat Pompeu Fabra (carrer Balmes,132). S’hi duran a terme tallers adreçats als professionals de la salut i de l’ensenyament. Podeu consultar el programa aquí.